Etiquetes

, , , , ,

L’arqueòloga xilena fa un repàs a la història de l’art més antic i valuós de Xile: els teixits

El passat dijous 1 de març, dins del I Cicle de conferències sobre art precolombí, Carole Sinclaire va presentar els teixits dels Andes d’abans de l’arribada de Colom com l'”art andina que ha experimentat un desenvolupament més notable”. I és que l’art dels teixits, amb més de 8000 anys d’antiguitat, ha acabat destacant entre els millors de la humanitat.

Carole Sinclaire durant un moment de la conferència a l'IEC.

“Les comunitats andines són la civilització del teixit”. Amb aquesta cita de Jorge Velarde, Sinclaire va començar la seva explicació accentuant “el paper fonamental del teixit en la transimissió de la cultura” a l’Amèrica andina prehispana. En concret, l’arqueòloga va centrar-se en el Nord Gran de Xile i en les seves condicions que, per l’extrema aridesa i salinitat del territori, han permès la conservació de teixits mil·lenaris.

Per veure la importància en el temps de la confecció dels teixits andins l’arqueòloga va apuntar que aquests van precedir altres pràctiques tan rellevants com l’agricultura i el sedentarisme. Carole Sinclaire va emfatitzar el poder cultural d’aquesta art afirmant, per exemple, que els primers trubants (2000aC-500dC) “eren una sort d’ostentació amb fins que anaven més enllà del funcional o l’ornamental”. L’ús dels turbants era restringit a determinades persones que, degut a un major status, gaudien de més influència a l’hora de fer intercanvis. O un altre exemple del caràcter cultural dels teixits: la iconografia (que sorgeix entre el 500aC i el 500dC) comença a dotar el tèxtil d’un sentit comunicatiu.

Un exemple de la importància social del teixit: el gorro de quatre puntes estampat distingia els màxims líders dels Tiwanaku.

La roba i teixits que s’usaven fa centenars d’anys tenia una forta connotació identitària amb la qual era possible distingir les diverses comunitats, com ara l’arica i l’atacama. Així doncs, Sinclaire va concloure l’exposició fent èmfasi en la rellevància cultural dels tèxtils precolombins de la zona andina -en especial del Nord Gran de Xile- i en la seva “conservació per part de tradicions locals que mai han acabat de desaparèixer”. Amb les últimes paraules de la conferenciant es concloïa, doncs, que segueix viva l’essència del tèxtil dels Andes com a art mil·lenari.

Sònia González

Advertisements