La pretensió del qüestionari és recollir l’opinió de Montoya Abat sobre la cultura catalana lligada a la labor de l’IEC

1-Què és idiosincràtic de la societat catalana?

En sentit nacional (dels Països Catalans) jo entenc que el tret més destacat que ens identifica és la llengua catalana. Després podríem parlar d’alguns aspectes culturals molt puntuals, com ara alguna gastronomia i algunes festes del cicle anual. Tenim més diferències culturals que altra cosa, a dins de cada regió catalanoparlant.

2-Quina és la situació sociolingüística d’aquesta societat?

Hi ha tantes situacions sociolingüístiques com regions. A Catalunya el català creix, al País Valencià baixa i a les Illes es manté. En resum: sociolingüísticament parlant som molt diferents.

3-Cultura com a cohesió social/ Cultura com a exclusió social (elitista).

Depèn del sentit de cultura que adopteu: la cultura com a conjunt d’hàbits en el comportament d’un grup humà suposa cohesió social. En el sentit de coneixements enciclopèdics sobre música, literatura, etc., sí que suposa una distinció per als qui posseeixen aquests coneixements enfront d’altra gent que no els ha adquirit.

4-L’IEC influeix en la societat en la part purament lingüística?

La tasca de l’IEC purament normativitzadora de la llengua arriba a cercles molt reduïts, que són els encarregats de difondre el català normatiu, però és lògic que siga així. Aquests “cercles” que reben la influència de l’IEC (per exemple, els professors o els periodistes) ja han d’arribar a cercles més amplis de la societat.

5-Puntui de l’1 al 10 com creus que estan de presents a la societat cadascun dels àmbits que treballa l’Institut d’Estudis Catalans i si se n’hauria de reforçar algun, sempre a nivell social:

Coneixements Històrico-Arqueològica: 5

Coneixements de Ciències Biològiques: 2

Coneixements de Ciències i Tecnologia: 2

Coneixements Filològica: 8

Coneixements Filosofia i Ciències Socials: 2

6- Utopia: cultura universal que aconseguís la fusió d’un territori buit de fronteres en el sí d’una cultura comú.

No crec que hàgem d’aspirar a una cultura comuna ni que això fóra més bo per al futur de la humanitat. Per altra banda, un territori buit de fronteres suposaria un comandament únic per a la humanitat (equivalent a una dictadura), cosa que seria pitjor que la quantitat de governs que posseïm ara. Almenys ara si no ens agrada un estat, podem fugir a un altre; de l’altra manera, no tindríem escapatòria.

Mariona Ibàñez

Advertisements