Cap de Comunicació de l’Institut d’Estudis Catalans

Gemma Pujol treballa com a Cap de Comunicació de l’Institut d’Estudis Catalans, l’acadèmia de les ciències i les humanitats de Catalunya i demés territoris de parla catalana.  La seva tasca és gestionar el que es fa a la casa. O el que és el mateix: tenir coneixement del que s’hi fa per poder donar-li sortida. Amb ella entendrem millor el funcionament general de l’Institut i podrem resoldre els dubte més bàsics.

Gemma Pujol s'encarrega de la difusió de l'activitat de l'IEC, que qualifica com "el referent acadèmic del país".

Gemma Pujol s'encarrega de la difusió de l'activitat de l'IEC, que qualifica com "el referent acadèmic del país".

Quina és la feina primordial de l’Institut d’Estudis Catalans?

La seva funció és doble. Per una banda la recerca científica amb tot allò que té a veure amb la catalanística i, per una altra banda, la difusió d’aquest coneixement científic. A banda d’aquesta estructura acadèmica, hi ha 28 societats filials vinculades a l’IEC.

I com es planteja l’organització d’activitats i xerrades que es desenvolupen a l’Institut?

Cada secció o societat organitza les seves pròpies activitats i també com mostrar el resultat de la recerca, ja sigui amb publicacions, informes… Nosaltres el que fem és intentar difondre-ho de manera ordenada, però qui desenvolupa i organitza la majoria de xerrades són les filials de l’IEC.

La difusió és, en part, tema d’imatge. La imatge que dóna l’IEC és de ser una institució d’erudits, allunyada de la gent?

Suposo que aquesta és més la idea que es té del món acadèmic. Però també és cert que l’IEC com a acadèmia té la primordial activitat de fer la recerca, les investigacions, de pronunciar-se quan hi ha un tema de país prou important… I tota aquesta sèrie de recursos, com ara el Diccionari, el que es fa és posar-los a l’abast de la gent.

Però la difusió de les activitats no sembla estar del tot dirigida a les classes populars…

Clar, també depèn del tipus d’activitat. L’Institut no és un Ateneu. I d’una part sí que és cert que s’intenta arribar d’una forma més directa i divulgativa a la gent, però d’altra banda hi ha certes activitats que –tot i ser obertes a tothom- es basen en temes especialitzats i que, per tant, acull un públic també més especialitzat.

I com es finança l’Intitut?

El finançament és públic. Prové bàsicament de la Generalitat, l’Estat i també hi ha una part del Govern balear i de la Diputació. Tot i que també és cert que  hi ha una part de recursos privats i propis com per exemple l’editorial potent que té l’IEC, el lloguer d’espais, de serveis…

Existeix alguna mena de connexió internacional entre l’Institut i altres institucions de fora del país?

Sí, l’Institut forma part de la Unió Acadèmica Internacional des dels anys vint. En aquest sentit, a tot el que es fa a nivell de cooperació entre acadèmies l’IEC hi és present.

I quina és la imatge de l’IEC a l’estranger? S’entén que és símbol d’un territori amb trets propis?

Bé, se sap que és l’Acadèmia de Catalunya. I el fet que es vegi que hi ha una nació que té una Acadèmia que és de les més actives des de la fundació de l’UAI jo crec que és el millor per la projecció internacional del país.

Perquè és necessària una institució com l’IEC a la societat catalana actual?

Doncs perquè és la referència i tot país té una Acadèmia de referència. És una institució importantíssima que no forma part de l’entramat polític, sinó que és independent.

Parlant de política, s’incrementa l’activitat de l’Institut quan es donen fets puntuals que afecten la vida del país, com ara la polèmica sentència sobre l’Estatut?

A veure, l’IEC no és Òmnium. Quan va sortir aquesta sentència, per exemple, l’estructura de l’IEC com Acadèmia es va limitar a fer el seu pronunciament, va sumar-se a totes les iniciatives, va estar a la manifestació del juliol de 2010… Però l’activitat que hi pot haver és la de donar suport, com a institució, a totes aquelles reivindicacions que es creu que són les necessàries i coherents pel país. En tot cas s’utilitzarà la influència de l’IEC per aconseguir que les coses vagin per allà on han d’anar, però no és el paper de l’IEC convocar assembles. Òmnium és una altra cosa en el sentit de mobilització social.

En el context de crisi actual, la cultura té el risc de sortir-hi perdent?

Sí que és cert que dins l’activitat acadèmica de l’IEC hi ha projectes a llarg recorregut –com la Gramàtica, l’Atles Lingüístic o el Diccionari Contemporani– que necessiten d’uns pressupostos estables. I al final sí que aquests projectes es poden acabar ressentint, però l’activitat acadèmica sempre continua i no pararà mai.

Sònia González

Anuncis