Etiquetes

, , , ,

La conferència compta amb: Xavier Martinez Celorio (UB), Marina Subirats (UAB), Julio Carabaña (UCM), Néstor Lopez (SITEAL-Buenos Aires), Jean François Germe (CNAM-Paris) i Adrián Acosta (UdeG-Mèxic)

La xerrada a càrrec de Jordi Planas i Sandra Facehlli ha girat entorn al seguiment d’un projecte de la Universitat de Barcelona. Els ponents han desglossat les enquestes realitzades en dos moments d’inserció laboral: durant el període d’expansió (entre el 2004 i el 2008)  i en el punt àlgid de la crisi (al 2011).

Els resultats manifesten que la composició dels estudiants s’ha mantingut força estable tot i haver augmentat l’accés a la universitat. Tanmateix, Jordi Planes ha qualificat “d’esquizofrènic” el debat públic al voltant de l’educació, perquè tant es parla de “sobreeducació” com de sistemes educatius elitistes.

Sandra Facehlli s’ha afanyat a matisar que la nostra és una societat intrínsecament contradictòria, i ha afegit que cada cop resulta més clar que “l’educació s’ha convertit en un element defensiu” que pot immunitzar als joves en contra la crisi. Ara bé, tot i que un títol universitari sigui essencial per a trobar lloc de treball, “no sempre és suficient”.

L’IEC reflexiona sobre l'equitat i la mobilitat professional en les universitats catalanes

Aquest argument l’ha secundat Néstor Lopez amb una metàfora: dos joves caçadors s’han quedat sense munició i retornen a casa caminant per la selva, quan de sobte apareix un lleó i fa palès que estan indefensos. Els dos fugen instintivament, però un s’atura per posar-se unes sabatilles esportives. L’altre li pregunta: “et penses que amb aquestes bambes el lleó no t’atraparà? Ell li respon: “i ara!, si més no aniré més de pressa que tu i seràs enxampat abans”.

Com succeeix en un mercat laboral “classista” on els joves caçadors tenen més possibilitats amb un títol universitari que els faci de sabatilles davant del lleó de la crisi.

Ara bé, l’abundància d’oferta i demanda universitària acaba convertint la societat espanyola en una de les més igualitàries en aspecte salarial. En aquest sentit, Julio Carabaña ha explicat que el paper social de la universitat és més equitatiu que el propi estat del benestar, que “retalla en persones abans que en sous”.

La trajectòria de la conferència ha culminat amb una reflexió sobre el futur educatiu. Marina Subirats ha defensat que “estudiar té més vessants que no només el rendiment econòmic” i per això cal promoure el consum cultural. Adrián Costa ha apuntat que en la universitat l’origen no és sempre el destí, sinó que els estudis són en si mateixos un principi de vida: ha suggerit que “l’educació pot ser la última utopia”.

Mariona Ibàñez

Advertisements