L’Associació Catalana de Sociologia presenta l’anuari “Societat Catalana 2011”

Etiquetes

, , , ,

La filial de l’IEC publica una anàlisi social que fa balanç de l’última època de govern d’esquerres a Catalunya

Ahir es va fer la presentació del cinquè anuari català elaborat des de l’Associació Catalana de Sociologia. Tal com va apuntar el president de l’entitat, Salvador Giner, aquest és “un recull de la vida del país” i d’aquells temes de major interès social que han tingut lloc en els últims anys de Govern d’Entesa (2003-2010). “És un llibre àgil, que enorgulleix i dignifica la nostra filial”, afegia el sociòleg català.

Majó, Castells, Giner, Rotger i Masjuan durant la presentació de l'anuari que exemplifica la "recerca activa" per estudiar com resoldre els fenomens sociològics actuals.

La presentació de l’anuari “Societat Catalana 2011” va servir per fer un repàs als perquès de la situació crítica actual. Així, el coordinador de l’anuari, Josep Mª Masjuan, va fer èmfasi en la necessitat d’emprendre una anàlisi objectiva i “no només fer-se ressò de les modes i dels interessos polítics de cada moment”. El report sociològic s’estructura en tres parts diferents: crisi econòmica, polítiques públiques i concretes i societat civil -o moviments socials-. Masjuan va aprofitar també per demanar que “els partits catalans abandonin l’infantilisme i que posin per davant el benefici de Catalunya”.

Per altra banda, l’exministre d’Indústria, Joan Majó, va apuntar que la perplexitat de la població s’ha convertit ja en quelcom “pitjor”, en desorientació. Majó va expressar que la crisi que vivim és “plural i mutant” i que “és la primera crisi global, però diferent a cada lloc”. L’exministre també va sentenciar que quan al 2008 més d’un milió de persones es van quedar a l’atur “no es tractava de reactivar, sinó de reconvertir”. És a dir que no era vàlid “tornar a posar totxo” i en canvi sí que calia “idear nous llocs de treball”. Majó va acabar la seva ponència afirmant que si els Estats del Benestar no es reformen i es fan més sotenibles serà impossible mantenir-los.

Per últim va intervenir l’exconseller d’Economia, Antoni Castells, per concloure que durant l’etapa en què ell va ser conseller (2003-2010) “les polítiques van ser millor que la política”. I també va apuntar que caldria desprendre’s de les “patologies del país” com són “el cofoïsme i el victimisme” que es tradueixen en un “no hi podem fer res”.

Sònia González

Anuncis

La Societat Catalana d’Estudis Jurídics clou el cicle de conferències sobre el dret civil català

Etiquetes

, ,

La conferència: Règim de béns i sistemes de protecció dels cònjuges en els casos de crisi matrimonial és a càrrec de la magistrada del Tribunal Suprem Encarna Roca Trias 

Encarna Roca assegura que la implantació del model de compensació econòmica obeeix més a raons socials que pròpiament jurídiques

El cicle de conferències de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics permet la divulgació del dret civil català en el moment en que s’està desenvolupant i, per tant, esdevé una eina per apropar aquests coneixements als ciutadans.

El president d’aquesta societat, Josep Cruanyes assegura que “no es tracta d’un cicle que aquí s’acaba”, perquè el seu objectiu és seguir treballant per la difusió i comprensió del dret català. “El nostre”.

La ponència Règim de béns i sistemes de protecció dels cònjuges en els casos de crisi matrimonial es centra en el nou tipus de marc econòmic matrimonial que hi ha a Catalunya: el règim de compensació de béns.

Encarna Roca planteja un esquema de 3 ítems per entendre aquest règim que substitueix al vell model de separació de béns: la definició conceptual, les causes dels desequilibris entre els cònjuges i el càlcul numèric d’aquests desequilibris.

D’aquesta manera, la ponent explica que el règim de compensació matrimonial es dóna en el moment del divorci i és la remuneració econòmica que ha de rebre el cònjuge en cas que s’hagi dedicat a la llar o hagi treballat per a l’altre cònjuge sense retribució o amb retribució insuficient.

La magistrada considera que les decisions en matèria de dret civil avancen pausadament a Catalunya, és a dir, que aquesta nova reforma s’ha adoptat mica en mica “esperant que la gent s’hi acostumi” enlloc d’imposar-la directament. I això, diu, provoca greus problemàtiques alhora d’acatar les lleis.

Encarna Roca acaba determinant que “a vegades els magistrats tenen molta feina i poca imaginació” i és en aquest sentit que el règim català ha adoptat un model de compensació seguint els principis de la legislació italiana.

Mariona Ibàñez

L’IEC ret tribut a la biòloga Lynn Margulis

Etiquetes

, , ,

El Dia Internacional de les Dones a l’IEC se celebra amb la conferència “Lynn Margulis: la voluntat d’ésser, l’impuls de fer”

“Sense ciència no hi ha cultura”, deia la doctora Lynn Margulis, formuladora de la teoria endosimbiòtica i classificadora dels éssers vius en cinc regnes. Tres mesos després de la seva mort, l’IEC organitza un acte d’homenatge, conduit per Carmen Chica i Mercè Piqueras, on quinze dones ens parlen de la relació professional i personal que van mantenir amb ella.

Lynn Margulis: "La ciència d'avui és la mitologia del futur"

La catedràtica de l’UAB Montse Ponsà assegura que “sense rebels agosarats com ella, la ciència no aconseguiria avançar”. La seva frase preferida era “no te lo puedes perder”, recorda Isabel Esteve, professora de l’UAB. I és que una “curiositat insaciable” la va dur a fer nombroses investigacions en zoologia, botànica, biologia teòrica, citologia, etc. Si bé va tenir alguns detractors en l’inici de la seva trajectòria, les seves innovadores i coherents teories van acabar sent acceptades per unanimitat.

Però “és molt difícil separar la seva part professional del que hem viscut amb ella”, comenta emocionada Isabel Esteve. Anna Omedes, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ens diu que sempre que pensa en ella la veu somrient.

Tenia la capacitat d’interessar i interessar-se: “la Lynn t’escoltava sense cap pressa, semblava que el més important que havia de fer en aquell moment era sentir el que li estaves explicant”. El seu entusiasme, generositat i voluntat de divulgació la converteixen, segons totes les conferenciants, en un model de dona a seguir. Marisa Castro, catedràtica a la Universitat de Vigo, és directa: “Lynn desbordaba”.

Marina Hernández

Ariadna Baulenas apropa la mitologia andina al públic de l’IEC

Etiquetes

, , , , , ,

La investigadora parla sobre els mestres curanderos dels Andes, coneguts també com a “fills del llamp” per la seva influència divina

A la segona xerrada del I Cicle de Conferències sobre art precolombí, Ariadna Baulenas va exposar  la realitat actual dels mestres espiritistes de la zona de la Sud-amèrica andina. Baulenas va relacionar la seva tasca com a curanderos amb el déu inca del llamp –Illapa– i, més concretament, amb els “fills” d’aquest.

El déu Illapa és representat sempre amb una fona i una porra.

Aquesta relació mitològica entre déus i persones pren com a punt de partida la cosmovisió inca del llamp com a connexió entre el “món de dalt” (hanan pacha) i el “món d’aquí” (kai pacha). Aquest poder que adopta el llamp de manera simbòlica pot ser bo o dolent partint de la dualitat típica de la cultura: Illapa pot crear, afavorir l’agricultura… però al mateix temps destruïr el que ha creat.

Un cop presentada la mitologia més clàssica, Baulenas va introduïr la relació que té el mite amb els actuals curanderos. Illapa actua com a transmissor de coneixement cap als considerats “fills del llamp“. Aquests són anomenats així després de sobreviure a l’impacte d’un llamp. Amb una tradició tan arrelada el que succeeïx, com explica la investigadora, és que “molts mestres curanderos diuen ser fills del llamp”. I diuen ser-ho perquè durant un “somni” -entès com a desmai o pèrdua de la consciència- són visitats per la divinitat.

Ariadna Baulenas mostra una imatge dels rituals característics dels maestros curanderos.

La feina d’aquests mestres espiritistes es centra en les ofrenes als déus i en els rituals de purificació amb objectes d’allò més diversos. Uns procediments que la mateixa conferenciant va poder presenciar en directe i que són totalment vigents símptoma de la importància de la tradició i la mitologia en les cultures andines.

Sònia González

Carole Sinclaire exposa la història dels teixits precolombins del nord de Xile

Etiquetes

, , , , ,

L’arqueòloga xilena fa un repàs a la història de l’art més antic i valuós de Xile: els teixits

El passat dijous 1 de març, dins del I Cicle de conferències sobre art precolombí, Carole Sinclaire va presentar els teixits dels Andes d’abans de l’arribada de Colom com l'”art andina que ha experimentat un desenvolupament més notable”. I és que l’art dels teixits, amb més de 8000 anys d’antiguitat, ha acabat destacant entre els millors de la humanitat.

Carole Sinclaire durant un moment de la conferència a l'IEC.

“Les comunitats andines són la civilització del teixit”. Amb aquesta cita de Jorge Velarde, Sinclaire va començar la seva explicació accentuant “el paper fonamental del teixit en la transimissió de la cultura” a l’Amèrica andina prehispana. En concret, l’arqueòloga va centrar-se en el Nord Gran de Xile i en les seves condicions que, per l’extrema aridesa i salinitat del territori, han permès la conservació de teixits mil·lenaris.

Per veure la importància en el temps de la confecció dels teixits andins l’arqueòloga va apuntar que aquests van precedir altres pràctiques tan rellevants com l’agricultura i el sedentarisme. Carole Sinclaire va emfatitzar el poder cultural d’aquesta art afirmant, per exemple, que els primers trubants (2000aC-500dC) “eren una sort d’ostentació amb fins que anaven més enllà del funcional o l’ornamental”. L’ús dels turbants era restringit a determinades persones que, degut a un major status, gaudien de més influència a l’hora de fer intercanvis. O un altre exemple del caràcter cultural dels teixits: la iconografia (que sorgeix entre el 500aC i el 500dC) comença a dotar el tèxtil d’un sentit comunicatiu.

Un exemple de la importància social del teixit: el gorro de quatre puntes estampat distingia els màxims líders dels Tiwanaku.

La roba i teixits que s’usaven fa centenars d’anys tenia una forta connotació identitària amb la qual era possible distingir les diverses comunitats, com ara l’arica i l’atacama. Així doncs, Sinclaire va concloure l’exposició fent èmfasi en la rellevància cultural dels tèxtils precolombins de la zona andina -en especial del Nord Gran de Xile- i en la seva “conservació per part de tradicions locals que mai han acabat de desaparèixer”. Amb les últimes paraules de la conferenciant es concloïa, doncs, que segueix viva l’essència del tèxtil dels Andes com a art mil·lenari.

Sònia González

L’Institut d’Estudis Catalans acull el I Cicle de conferències sobre art precolombí

Etiquetes

, , ,

Les conferències “Precolombart” volen donar sortida als estudis de nous investigadors sobre la cultura inca

La seu de l’IEC va albergar el passat 1 i 2 de març el cicle de conferències centrat en donar a conèixer l’art de la zona andina. Per primer cop, el Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí de Barcelona  i el Centre d’Estudis Precolombins han treballat conjuntament per difondre les cultures precolombines a un públic més ampli.

Les quatre conferències que es van celebrar durant aquests dos dies han esdevingut el marc complementari a l’exposició “Camí de l’inca. El passat dels Andes” que s’exposa al Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí fins el setembre.

Les xerrades van ser a càrrec de Carole Sinclaire, Ariadna Baulenas, Núria Sanz i Montse Bosch. Aquestes van voler aprofitar l’oportunitat de potenciar Amèrica del Sud a Barcelona que, a diferència de Mesoamèrica,  no gaudeix del mateix protagonisme. Amb l’èxit de les conferències celebrades, s’espera  que en un futur es pugui seguir donant sortida a les noves investigacions sobre la cultura de països com Colòmbia, Equador, Perú, Bolívia, Xile i Argentina.

Sònia González

– Xerrada de Carole Sinclaire: “Teixits precolombins del Nord de Xile”

– Xerrada d’Ariadna Baulenas: “Fills del llamp: mestres curanderos andins tocats per la divinitat”

L’exposició “Maria Aurèlia Capmany: dona, escriptora i ciutadana” és a l’IEC fins el 10 de març

Etiquetes

, , , , ,

L'exposició destaca la personalitat polifacètica de l'escriptora i política Maria Aurèlia Capmany

Un acte en homenatge a l’escriptora catalana amb motiu dels vint anys de la seva mort

L’exposició recorre la trajectòria de Maria Aurèlia Capmany des dels seus orígens catalanistes fins les seves comeses com a escriptora, guionista, editora, actriu i locutora. A més de l’activitat política que va realitzar des de la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Barcelona.

L’exposició consta de nou plafons que il·lustren la individualitat feminista de Capmany, cristal·litzada en el seu llibre: La dona a Catalunya. La literatura de Capmany va patir la censura, i tot i això Un lloc entre els morts va aconseguir el Premi Sant Jordi 1968.

En l’acte destaquen les creacions de l’escriptora: una versió reaccionària del teatre cabaret i l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. L’exposició culmina amb les paraules de Montserrat Roig: “Maria Aurèlia va ser, per a mi, la terra i les ànsies de volar.”

Mariona Ibàñez

L’IEC reflexiona sobre el canvi climàtic

Etiquetes

, , ,

Philippe Ciais, François Gemmene i Gerd Leipold condueixen la jornada sobre l’evolució de l’escalfament global en l’esfera política i social 

Gerd Leipold, exdirector de Greenpeace, explica que “el president Lula va arribar a dir que el canvi climàtic és un tema per a nois i per a gays“. Avui, dos terços de la població considera que l’escalfament global és un problema greu. “No n’hi ha prou amb un 30% d’economia verda, perquè l’altra 70% està contribuint a un planeta més gris”, defensa Leipold.

Gerd Leipold assegura que el rol del països no industrialitzats en les cimeres ha canviat

A nivell polític es dóna un conflicte entre idealisme i interessos econòmics o rivalitat internacional: l’ex-director de Greenpeace denuncia que els països rics van començar a preocupar-se pel canvi climàtic quan les seves economies ja havien crescut, per tant l’argument actual per als estats en vies de desenvolupament s’ha convertit en “no ens copieu”. És a dir, el canvi climàtic està en funció de la conducta política i social.

François Gemmene, al seu torn, ens avisa que “si la temperatura terrestre augmenta 4ºC, algunes zones de la terra seran inhabitables”, per tant els fluxos migratoris incrementaran considerablement. “Els governs i els mitjans utilitzen la premissa que els refugiats climàtics signifiquen un perill per tal que reduïm les nostres emissions”. El Museu de Londres va exhibir uns fotomuntatges de la ciutat envaïda per immigrants climàtics per tal de conscienciar els ciutadans.

No obstant, l’expert francès matisa aquesta teoria: “aquells més vulnerables al canvi climàtic acostumen a ser els que tenen menys recursos per a emigrar”. També recalca que el medi ambient i l’esfera socio-econòmica estan íntimament lligats: “un món amb 4ºC més posaria en perill el dret a marxar del país”, i això significaria un “retrocés humà”. Una mostra que l’esfera social està determinada pel medi ambient. I viceversa.

Marina Hernández

Carme Ramilo presenta el seu nou llibre: Concepció Carreras o la sublimació de la paraula

Etiquetes

, , , ,

Ramilo fa una homenatge a Concepció Carreras, una escriptora olotina poc valorada en el mapa literari català

El poeta Carles Duarte encapçala la presentació del llibre de Carme Ramilo Concepció Carreras Pau o la sublimació de la paraula, a l’Institut d’Estudis Catalans. En aquest llibre Ramilo rescata de l’oblit el treball de Concepció Carreras, una escriptora d’Olot en els anys convulsos de la guerra civil.

Carme Ramilo aconsegueix plasmar a la seva obra el moment de l’anarquisme i les confrontacions violentes que sacsejaven la societat catalana: temps en què les dones estaven avocades a la marginalitat literària.

Carles Duarte (esquerra) presenta el llibre de Carme Ramilo (centre) que apel·la a l'ànima de la cultura catalana

L’escriptora va començar fent un treball d’investigació sobre Carreras quan estudiava el doctorat a Girona, i aquesta va ser l’empenta per escriure el seu llibre. Segons Carles Duarte és una obra “crucial” per a la literatura de gènere, perquè permet entendre l’evolució que s’ha produït des de la Renaixença fins els nostres dies des d’una mirada femenina.

Concepció Carreras Pau o la sublimació de la paraula aplega la trajectòria vital i literària de l’escriptora olotina, a més d’un recull de poemes seus. Ramilo explica que l’escriptora era una persona “sensible, que patia i tanmateix celebrava joiosament la vida”.

Ramilo i Duarte estan d’acord en afirmar la importància que té l’escola paisatgística d’Olot en la figura de Concepció Carreras. Duarte llegeix Capvespre de maig de Concepció Carreras per evidenciar com l’escriptora fa de la naturalesa literatura, i alhora converteix “la vida en un goig constant”. La presentació del llibre culmina en una recitació de quatre poemes per part dels dos amfitrions.

Mariona Ibàñez

Joaquim Solé qüestiona el model de finançament municipal

Etiquetes

, ,

L’economista ofereix motius i propostes per a la crisi conjuntural que afecta els ajuntaments catalans

El catedràtic de Finances Públiques a l’UB Joaquim Solé creu que “cada ajuntament és un món”. No obstant, ofereix una visió global del seu exhaustiu anàlisi sobre com es gestiona la crisi a nivell local en la conferència “Crisi del finançament i de la gestió municipals: fets i comportaments”. Solé assegura que “el model de finançament municipal no és dolent en la seva estructura, però cal millorar-lo”.

Solé insisteix que s’ha dut a terme un endarreriment deliberat de la revisió cadastral periodificada obligatòria. Hi ha una “manca d’incentius i dosificació de les revisions per part de l’Estat”, ja que aquestes suposen un cost. Paradoxalment, les inspeccions suposarien una inversió, perquè permetrien calcular la variació de l’IBI, impost “molt estable” i “pedra angular” per a la recuperació econòmica municipal.

Però la responsabilitat també recau sobre l’administració intrínseca: la “rivalitat municipal” i la voluntat d'”identitat local” han dut a la construcció d’infraestructures poc utilitzades i a un “endeutament irresponsable”.

La solució: iniciar un càlcul periòdic de costos, servei per servei, i sospesar-ne el tancament d’alguns en lloc de fer retallades lineals del 10%, qualificades d'”irraccionals per Solé. “S’ha de recuperar el lideratge polític local”: apel·lar al ciutadà i explicar-li la situació financera de forma planera i accessible per tal de guanyar la seva confiança i implicació.

Marina Hernández